hola Gemma, suposo que ya saps el que t'explicare ara però..
sé que això de marchar ho podria haver fet d'una altre forma.
m'ha sapigut greu no dirl-li res al profesor
però es que m'he sentit tan humillada i avergonyida que he sortit lo més rapid posible.
yo cres que no em mereixia aquesta actitud per part d'ell ya que li he intentat ajudar.
en canvi, els seus compañs que no he tingut cap mena de relació..
m'han tractat super bé.
avui per exemple no tenia ni taula ni cadira i un noi ma prestat el seu lloc.
nose.. que faci el que vulgui. ell s'ho trobara.
a! i gracies per entendrem gemma.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ja vaig parlar amb ell. Està molt malament des de fa un temps. No es sent a gust en aquella classe ni amb si mateix, crec. PErò és una persona que ara per ara no vol que se l'ajudi. Tothom tenim el nostre procés vital-personal. I ara potser no és el seu...algun dia podré parlar amb ell d'una forma més tranquil.la i afable, i potser es podrà obrir per treure tot el rencor que porta dins. No és culpa teva, Carla, ni molt menys. Però em sap molt greu que t'hagi tractat així i t'hagi fet mal. T'estic buscant un altre alumne/a que sigui més dolç amb tu. Gràcies per intentar-ho, no és fàcil.
Publica un comentari a l'entrada